La primera pregunta que li van fer, a l'examen teòric, va ser:
- Quin creus que és l'element més important que ha de tenir una peça per poder ser ballada en una jam de swing?
Era una pregunta trampa. Però ell va respondre amb seguretat absoluta:
- Sens dubte, el primer és una pulsació fàcilment perceptible.
La va clavar. La majoria contesten "que tingui swing". Però, de què ens serveix el swing si no saps com seguir-la ni per on agafar-la?
Justament per això avui arrenca la seva selecció amb una peça ben potent. Marca molt bé el ritme i, a més, genera molt bon rollo, dóna molta energia. Està convençut que serà molt ben acollida pels balladors.
Als pocs segons alguns lindyhoppers salten a la pista. Són els del grup de B1. Fa quatre dies que fan classes i... mira ja com les gasten!
Aquesta pulsació tan ben marcada i a un tempo moderat certament els facilita molt la feina.
El coordinador dels DJs avui ha arribat d'hora. No només per supervisar la prova de l'aspirant sinó, sobretot, perquè es veu que porta swing endarrerit i té moltes ganes de ballar. Això hauria de facilitar la feina al nostre amic. Però, després del primer chorus, encara no s'ha mogut de la barra. Més aviat fa mala cara.
El coordinador és un home pacient. Recorda que ell també va ser un aspirant esporuguit. Sap que, algunes vegades, ha punxat peces del Perales o del Duo Dinámico que tampoc haurien passat pel sedàs de cap coordinador, per benèvol que fos. Per això posa cara de pòquer, com si sentir sonar música house a la Nova Jazz Cava no li estigués fent pujar la pressió arterial.
De totes maneres, per si de cas, s'acosta al DJ i li diu:
- Suposo que la propera marcarà una mica més clarament el contratemps?
- Sí, sí, no pateixis, ja sé que el contratemps és un altre dels elements importants. Això només era per escalfar motors!
Dit i fet:
- Ara sí; aquesta música ho té tot: pulsació clara i contratemps marcat -pensa l'aspirant.
De fet la pista s'ha omplert força més i ja es veu aprovat.
Però el coordinador segueix sense ballar i això el fa dubtar de la seva elecció.
Per això es posa a regirar a l'iTunes del seu ordinador (fer servir ordinador per comptes del mòbil es veu que et fa pujar molts punts, amb aquest coordinador). Hi cerca la carpeta que té etiquetada com "grans clàssics" on guarda una peça que li va passar un amic seu, DJ de la ciutat veïna (quin poc criteri això de fiar-se d'un de Sabadell!!). Es tracta d'Splanky, tocat en aquesta ocasió per una nodrida big band, en directe. Això no pot fallar.
De fet, en sentir les primeres notes, els balladors s'han llançat a la pista. Resulta que, als més veterans de la sala, la peça els evoca la mítica classe de musicalitat que van rebre de la Dawn Hampton aquell any que van anar de pelegrinatge a Herräng (sembla ser que això s'ha de fer, com a mínim, un cop a la vida). Han saltat a la pista per emular-la.
Però, poques notes després, un bon grapat de balladors han canviat la pista per la barra. Altres enfilen cap a la porta; ja han vist que avui és millor aprofitar per anar a planxar camises. El nostre candidat no ha passat la prova d'accés.
D'aquí uns dies fa la repesca. Haurà de buscar alguna pàgina web o blog on trobar pistes que li permetin descobrir què més ha de tenir una peça per facilitar el ball.
Jaume Rosset
NOTA: aquest és un relat de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és només un recurs literari.
- Quin creus que és l'element més important que ha de tenir una peça per poder ser ballada en una jam de swing?
Era una pregunta trampa. Però ell va respondre amb seguretat absoluta:
- Sens dubte, el primer és una pulsació fàcilment perceptible.
La va clavar. La majoria contesten "que tingui swing". Però, de què ens serveix el swing si no saps com seguir-la ni per on agafar-la?
Justament per això avui arrenca la seva selecció amb una peça ben potent. Marca molt bé el ritme i, a més, genera molt bon rollo, dóna molta energia. Està convençut que serà molt ben acollida pels balladors.
Als pocs segons alguns lindyhoppers salten a la pista. Són els del grup de B1. Fa quatre dies que fan classes i... mira ja com les gasten!
Aquesta pulsació tan ben marcada i a un tempo moderat certament els facilita molt la feina.
El coordinador dels DJs avui ha arribat d'hora. No només per supervisar la prova de l'aspirant sinó, sobretot, perquè es veu que porta swing endarrerit i té moltes ganes de ballar. Això hauria de facilitar la feina al nostre amic. Però, després del primer chorus, encara no s'ha mogut de la barra. Més aviat fa mala cara.
El coordinador és un home pacient. Recorda que ell també va ser un aspirant esporuguit. Sap que, algunes vegades, ha punxat peces del Perales o del Duo Dinámico que tampoc haurien passat pel sedàs de cap coordinador, per benèvol que fos. Per això posa cara de pòquer, com si sentir sonar música house a la Nova Jazz Cava no li estigués fent pujar la pressió arterial.
De totes maneres, per si de cas, s'acosta al DJ i li diu:
- Suposo que la propera marcarà una mica més clarament el contratemps?
- Sí, sí, no pateixis, ja sé que el contratemps és un altre dels elements importants. Això només era per escalfar motors!
Dit i fet:
- Ara sí; aquesta música ho té tot: pulsació clara i contratemps marcat -pensa l'aspirant.
De fet la pista s'ha omplert força més i ja es veu aprovat.
Però el coordinador segueix sense ballar i això el fa dubtar de la seva elecció.
Per això es posa a regirar a l'iTunes del seu ordinador (fer servir ordinador per comptes del mòbil es veu que et fa pujar molts punts, amb aquest coordinador). Hi cerca la carpeta que té etiquetada com "grans clàssics" on guarda una peça que li va passar un amic seu, DJ de la ciutat veïna (quin poc criteri això de fiar-se d'un de Sabadell!!). Es tracta d'Splanky, tocat en aquesta ocasió per una nodrida big band, en directe. Això no pot fallar.
De fet, en sentir les primeres notes, els balladors s'han llançat a la pista. Resulta que, als més veterans de la sala, la peça els evoca la mítica classe de musicalitat que van rebre de la Dawn Hampton aquell any que van anar de pelegrinatge a Herräng (sembla ser que això s'ha de fer, com a mínim, un cop a la vida). Han saltat a la pista per emular-la.
Però, poques notes després, un bon grapat de balladors han canviat la pista per la barra. Altres enfilen cap a la porta; ja han vist que avui és millor aprofitar per anar a planxar camises. El nostre candidat no ha passat la prova d'accés.
D'aquí uns dies fa la repesca. Haurà de buscar alguna pàgina web o blog on trobar pistes que li permetin descobrir què més ha de tenir una peça per facilitar el ball.
Jaume Rosset
NOTA: aquest és un relat de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és només un recurs literari.
Molt bo, Jaume! Com a mínim queda clar que, si un no pot guanyar-se la vida com a DJ de swing, com a mínim pot mirar de guanyar-se-la com a narrador i com a contista.
ResponEliminaEls que no n'estan al corrent, han de saber que els Terrassahoppers tenim un coordinador de DJs que va canviant cada mes i que, en principi, l’accés a qui vulgui punxar està obert a tothom. No hi ha proves d’aptitud -ni teòriques ni pràctiques-, però sí que hi ha (cal reconèixer-ho) una certa dosi d’autoexigència i de reflexió conjunta.
Hi ha gent de fora que ve els dimecres a Terrassa, a la Cava, i diu que “aquí es punxa diferent”. Potser sí. I torna, val a dir-ho. Senyal que li agrada.